TINENT GENERAL JOAN d’ESCOFET I PALAU
El Tinent General Joan d’Escofet i Palau va néixer a Cadaqués el 10 de maig de 1720, fill del comerciant local Joan Baptista Escofet i de la també filla de Cadaqués Isabel Palau provenint d’una família adinerada de la vila. Joan Escofet va ser batejat pel jesuïta Fra Josep Casanovas i tingué com a padrins en Francesc i la Josepa Escofet
En Joan d’Escofet i Palau, Tinent General dels Reials Exèrcits de S.M., el primer de juny de 1.803 en el seu testament deixa 100 lliures anuals per a l’ensenyament dels nens i nenes de Cadaqués i nombra un marmessors perquè executin la seva voluntat.
L’any 2.002, la Marmessoria es converteix en fundació per adequar-se a la legislació actual i mantenir la seva finalitat
L’enginyer militar Joan d’Escofet, va fer servir per primera vegada per la cementació la tècnica de pilots, criticada per altres tècnics.
El projecte de cementació per pilots es igual al de qualsevol altre par d’una estructura. Se suposen unes dimensions i es comprova si amb les dimensions proposades es te la seguretat necessària i es revisen successivament fins que es troba que el projecte es satisfactòries. Se comparen diferents projectes i al final se selecciona un, basant-se aquesta selecció en el cost i el temps necessari per la seva.
El posar pilots en una cementació pot se inútil en alguns llocs i sota algunes condicions pot ser molt perjudicial. Per exemple: una capa; la d’un terra bastant ferm situada sobre una altra capa profunda de ferm tou, pot actuar com una llosa natural per distribuir la carrega d’una cementació poc fonda: La clavada de pilots en la capa ferma pot trencar-la desfer-la; el resultat final seria la concentració de pes en un estrat tou amb el corresponent assentament massa carregat..
Fora de la seva activitat purament militar i com a Enginyer va ser professor de matemàtiques de la Reial Acadèmia de Barcelona i anomenat soci de nombre de la Reial Societat de Madrid. Va treballar en el reconeixement de la costa de Catalunya i en la instal·lació de les bateries de defensa, així com el disseny i posterior realització del camí de Barcelona a Lleida.
Va exercí d’examinador de tots els aspirants a formar part del Cos d’Enginyers Militars i director de l’Arxiu de Fortificacions del Regne.
A Motril va projectar les obres a les places de Dénia i Peníscola. En 1769 va passar a la ciutat de Lorca i per disposició del Suprem Consell de Castella va projectar i portar a termini una conducció d’aigua des de les muntanyes a la planta per dur aigua a la població i utilitzar el sobrant per regar.
En 1776 va ser destinat a Bons aires (Argentina) i allí va arreglar les fortificacions del l’illa de Santa Caterina, aixecant els plànols de tota aquella part i també una part de la costa de Brasil.
Novament a Espanya se l’hi encomana el projecte de fer el por i la dàrsena de Santander, projecte que va ser aprovat per el Rei Carles III. L’any 1795 es retira a Girona i enceta les obres necessàries per la defensa de la plaça, així com les de Hostalric, Seu d’Urgell, Cardona, Lleida, Tarragona i Barcelona, enviant enginyers per realitzar totes les obres.
Es també molt interessant la correspondència del General d’Escofet va mantenir amb la cort de Madrid, amb la mateixa Casa Reial i amb el Rei
CÀRRECS
Durant Els molts anys de servei actiu ca ocupar els càrrecs de Governador de la Plaça de Roses des del 3 novembre de 1779 fins al 3 d’abril de 1789 any en el que és anomenat Tinent del Rei de la Plaça de Barcelona. El 7 d’abril de 1793 és promogut a Enginyer general de l’Exercit de Catalunya i Roselló, càrrec que va ocupar durant els tres anys que va durar la guerra del Roselló. Des del 10 d’agost fins al novembre de 1795 va desenvolupar les funcions de Comandant General de l’Empordà i des del 23 de maig de 1976 fins al seu passi a la reserva va ocupar la plaça de Governador Militar i Polític de Barcelona.
Les campanyes i accions de guerra en las que va participar al llarg de la seva dilatada carrera militar son moltes i mot variades com les de l’any 1742 fins a 1749. En la de Santa Caterina i Riu de la Plata, des de l’any 1776 fins el 1779. En la última guerra contra França en el Roselló i l’Empordà, des del seu inici fins la pau.
Va participar en batalles com la “Madona de Olmo i Burgo” en el Piament de la que va sortir ferit i en totes les que va participar l’Exercit manat per l’Infant Felip a Itàlia.
La fulla de Serveis
La Guerra del Roselló
Va participar també en totes les que van tenir lloc al Roselló i l’Empordà, així com el setges del Castell de Demon, la plaça de Coni, la de Villafranca de Niça, a la del castell i plaça de Vintimilla, i al castell de la Bellagarde . Va ser de nou ferit en l’acció de l’atrinxerament de la muntanya i castell de Montalban.
Va ser distingit en la conquesta d’Onella, defensant amb el fusell durant vuit hores una posició d’avantatge. Durant l’atac general a Balcirroso va dirigir el Regiment de Fusellers de Muntanya y la columna de Granaders de Vanguardia per uns difícils camins d’alta muntanya.
El 15 d’abril de 1973 se l’hi dona el comandament de l’exercit que va entrar en el Roselló dirigint-se pel poble de Maçanet. El 16 d’abril, a la tarda, el Mariscal de Camp Escofet surt de Maçanet de Cabrenys amb les forces que comandava, dividides en tres columnes segons els francesos i en una sola segons el informes espanyols , amb un total de 4.000 soldats i comença a escalar el coll de les Illes i la Selva fins a Sant Llorenç de Sardes. La seva missió era prendre Sant Llorenç i protegir als seus habitants de les ires revolucionaries després d’haver expulsat el comissionat de la Convenció durant la processó de Setmana Santa. Els 700 revolucionaris que volien atacar Sant Llorens de Cerdans foren fàcilment vençuts. Els hi va causar vint baixes i els hi va agafar vint i un presoners. Seguidament, en menys d’un mes l’exercit espanyol conquerí la vall del riu Tec i dominaren tot el Vallespir.
Es important remarcar que les tropes que comandava Escofet van tenir que fer un gran esforç per poder arribar a conquerir els objectius que si l’ho havien encomanat, ja que per poder passar la carena muntanyosa van tenir que desmuntar les curenyes dels canons i portar-les a pes de braços. Aquest fets van servir perquè Escofet fos anomenat en l’ordre del dia 17 d’abril i que el general Ricardos fes d’ell els mes encesos elogis.
Va seguir la conquesta amb el poble d’Arles, obligant a l’enemic a retirar-se. El dia 20 va passar pel castell de Banys, on va rebre un fort tiroteig de fusell per part del francesos, dirigint-se al poble de Ceret, va atacar als defensors del pont que allà es troba defensant per cinc mil homes i cinc peces d’artilleria, els derrota i els obliga a fugir amb unes pèrdues de 800 morts, 150 presoners, 5 canons abandonats i molta munició amb la sort de no haver de contar entre les seves tropes mes que amb un mort i cinc ferits. Dominant ja la vila de Ceret i establert el Quarter General, passa reconèixer el camp del Bouló en el que el General en Cap Antoni Ricardos l’hi mana establir el campament i els llocs per la defensa.
Durant la campanya del Roselló va estar sota les ordres directes del General en Cap Antoni Ricardos, del Compte de la Unió i d’en Josep Urrutia, sent el principal artífex dels plànols per la conquesta del castell de la Bellagarde i per la defensa de llocs com Ceret, Bouló , les rodalies de Figueres i la línia de Pont de Molins i fins la meitat del camí a la Jonquera
Petició de separació matrimonial
L’any 1800 Joan d’Escofet escribía una llarga carta al rei Carles IV per fer-li una petició sorprenent per a l’època: que autoritzés la separació matrimonial de la seva filla Mariana d’Escofet, víctima d’una situació de violència domèstica. Segons relat del general, l’any 1795, la seva filla casada amb Cayetano Sastre i resident a Barcelona, es va traslladar a Cadaqués , amb el consentiment del seu marit, per tenir cura d’ell, que ja gran i malalt s’havia retirat a Cadaqués. D’Escofet segueix explicant que un tems després el seu gendre va començar a difondre rumors contra ell i la Mariana, la qual cosa va fer que aquesta tornés a Barcelona amb el seu marit. Un cop allà, però segons el general, Cayetano Sastre “se creyó autorizado para despedazar impunemente el honor de su consorte y de toda su familia inocente”.
Mariana d’Escofet va demanar la separació matrimonial als tribunals, i un jutge castrense la hi va concedir. Però el seu marit va recórrer al Tribunal de la Rota, que va anular aquella primera decisió . Davant d’aquesta situació . Joan d’Escofet demanava la intervenció del Rei, que no li va fer cas al·legant que no “ había tenido por conveniente interrumpir los trámites de la justicia”. Posteriorment Joan d’Escofet tornaria a escriure al monarca per demanar-li que ordenés a seva filla continués vivint amb ell a Cadaqués i el Rei de nou se’n va desentendre.